A tots ens encanta competir. Sí, és un fet, demostrar-nos a nosaltres mateixos les nostres capacitats després de tots aquells mesos de preparació i esforç dur... Però, realment és bò competir tant?
No aprofundiré en els "pros i contres" de la competició o si és bo o dolent competir tant, però sí que m'agradaria donar-te la meva opinió sobre això. Donat l'índex de curses que succeeixen cada cap de setmana, és impossible deixar de plantejar-se córrer alguna d'elles, aquells nervis previs, aquella preparació, aquell voler donar-ho tot perquè em vegin fort, per veure'm jo mateix/a capaç i aconseguir aquella sensació d'autoestima elevada, aquella cascada d'emocions sumades a la barreja d'esport i socialització que tant ens apassiona, aquell "Rush" de cafeïna a la sang, el teu cor bombejant fortament i les teves cames apretades mentre baixes donant-ho tot, resant perquè no se't creui una pedra i et faci volar...
QUINA MERAVELLA! Sonarà genial, i sembla que després de descansar uns dies post-competició podem reprendre els entrenaments fins a la data més propera de competir. Però la competició DESGASTA molt... aquesta és la realitat, i el resultat de no recuperar-se bé entre competició i competició és el desastre metabòlic, mental, muscular i articular. Si bé entrenant controladament "trenquem" i descansant "reparem", quan competim ho donem tot i si empalmem les curses, no donem temps suficient al cos per reparar tot el dany causat.
Pots sentir que les teves cames estan bé una setmana després de córrer una marató o un trail, fins i tot un 10k, (a ritme de competició) però les teves fibres musculars encara et demanen que les deixis descansar una miqueta més... i en lloc d'això... ZAS! una altra cursa! Potser competició o potser simplement voler batre Koms de Strava...(això dona per un altre article), però no estaríem actuant de la millor manera.
El meu consell: PLANIFICA cada cursa que vajes a fer, l'entrenament previ i sobretot la correcta recuperació. No tingues pressa en competir de nou ni en voler fer les coses rápidament. Recorda que córrer és un esport que requereix anys d'adaptació al organisme.
Pensa que una lesió por mantener-te apartat o apartada de la competició durant un temps i no volem això.
Marc Banyuls, del Manual del Corredor a Spotify, té un episodi al podcast molt interessant anomenat, El corredor enterno, ep.187.
"La simple acció d'estar allá fora, en moviment, respirar l'olor a pí, el vent fresc d'un dia assolellat d'hivern, sentir el bombardeig de dopamina real, lligat a ixes sensacións corporals d'energía esgotadora, em provoca un desig al abast d'uns pocs.
Añadir comentario
Comentarios