Sobre mi

Les muntanyes m’acullen com un vell amic, amb el seu silenci profund i la seua pau. M'encanta això. El Sol, en la seva esplendor, dibuixa ombres llargues sobre els senders que intente seguir amb els meus passos, agegantats, com si fossin camins que es van dibuixant dintre d’un somni. Correr pels paisatges salvatges no és només una fugida del món, sinó una recerca del meu propi ésser, un retorn a allò essencial. M'encanta quan ve a mi ixa sensació que els orientals anomenen ZEN I per un moment deixe una mica el plà físic. Cada pedra sota els meus peus, cada alè que ressegueix l’aire fresc de l’alba, cada posta de Sol em recorda que tot és un viatge, un camí ple de sentits o una carència d'ells, que més dona, els mateixos sentits que només es revelen quan el cor es lliura a la immensitat de la natura.